Articles

L’AVL també contra Camps?

Josep Gifreu

aparició en escena de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) el 1998 per designi molt personal d’Eduardo Zaplana va suscitar molts dubtes i recels. La seva creació per llei de les Corts Valencianes representava un desafiament sense precedents a l’autoritat normativa que ostentava l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) sobre “totes les terres de parla catalana”, tal com li reconeixia el reial decret de 1976. Més tard, el nou Estatut valencià de 2006, promogut per Camps, elevava a llei orgànica de l’Estat la funció de l’AVL com a acadèmia normativa del valencià. La història petita d’aquella important decisió de Zaplana, de la qual informà a Pujol, està per escriure.

Com sigui, l’AVL funciona i exerceix també altres competències. Una de les menys polèmiques és el seguiment de la normalització del valencià en tots els àmbits. I és aquí on resulta sorprenent el to reivindicatiu de la recent declaració adoptada per unanimitat dels seus membres sobre el valencià en el sistema educatiu. De l’anàlisi de la situació actual del valencià des de l’educació infantil a la universitat, la declaració dedueix “que no es garantixen plenament els drets lingüístics i, per tant, el principi d’igualtat lingüística que preveu la llei”. L’AVL s’adreça especialment al govern i als rectorats de les universitats. Al primer perquè preservi el dret dels pares a educar els seus fills en valencià i a fer efectiu el principi de cooficialitat lingüística entre valencià i castellà. I a les universitats, insta a garantir a tots els alumnes que s’han matriculat en valencià a rebre una docència real y efectiva en la seva llengua.

Però, la declaració de l’AVL va més enllà. Demana no només ensenyament de valencià i en valencià en tot el sistema educatiu, sinó també adoptar i incentivar totes aquelles iniciatives que serveixin per a fer real “el principi de la igualtat lingüística, tant en l’àmbit estrictament docent com en el comunicatiu a tots els nivells”. I entre altres coses, recomana en especial als responsables de les institucions públiques “que adopten una actitud exemplar quant a l’ús oral i escrit del valencià”. És que no ho fan?

Si l’AVL gosa adoptar aquest to gairebé de denúncia, vol dir almenys dues coses: que la situació del valencià a l’ensenyament i a l’espai públic és deplorable (cosa que vénen denunciant insistentment des de l’Escola Valenciana i a la universitat, el Bloc d’Estudiants Agermanats entre altres); i que el descrèdit de Camps arriba al punt de no mereix la confiança ni tan sols d’una institució creada a la mida del PP. O bé és que encara haurem d’enyorar el senyor Zaplana?

(El Temps, 1-3-2011)