Articles

20 anys de passió

Josep Gifreu

Catalina Acelas quest any el programa MEDIA, el programa de la Comissió Europea d’ajuts al cinema i l’audiovisual europeus, compleix vint anys d’existència i celebra l’efemèride sota l’encertat eslògan de “20 anys de passió”. Va ser efectivament una estranya passió, una visionària il.lusió, la que va remoure les primeres barreres d’aquella Comunitat Econòmica Europea de finals dels 80 per tal que els seus dirigents s’adonessin de la incongruència d’un projecte d’Europa sense la creació d’un espai audiovisual europeu.

Avui tothom admet, tot i les dificultats econòmiques d’ara i les retallades sempre presents en el programa, el gran capital que en termes culturals, industrials i professionals, MEDIA representa no sols per a la Unió Europea i els seus vint-i-set estats membres, sinó també per a països tercers. El programa, un gran desconegut per la gent del carrer, configura una de les tres potes de l’estratègia proteccionista de “l’excepció cultural”, defensada per la UE i els estats membres en el marc de l’Organització Mundial del Comerç (OMC).

Les altres dues potes principals que la UE ha defensat com a excepció pel seu interès cultural, són el programa de Cultura de la UE i la possibilitat de finançament dels serveis públics de ràdio i televisió per part dels estats membres. De fet, l’opció europea per l’excepció cultural ha estat tan important com ho demostra el fet que dels 153 estats membres actuals de l’OMC només 27 han acceptat d’incloure el sector audiovisual en el paquet general del béns i serveis subjectes a la plena liberalització. La gran majoria, doncs, consideren que el cinema i l’audiovisual propis no es poden deixar al simple arbitri de les lleis del mercat.

L’impacte del programa MEDIA en els subsectors del cinema i de l’audiovisual europeus és indubtable. Només cal obrir les pàgines web del programa i de les “antenes” (per exemple, la de Catalunya: www.antenamediacat.eu) per adonar-se de l’extensió dels seus tentacles i activitats. Abans del programa, pràcticament no existien relacions entre professionals i empreses; avui, el networking europeu entre directors, productors, guionistes, distribuïdors, crítics i analistes o professors, és un fet.

L’impacte en alguns àmbits, tot i la migradesa de molts ajuts, és notable i ja insubstituïble. La cooperació entre creadors, artistes i productors de tot Europa es pot constatar només de veure els crèdits de les obres. La distribució de cinema europeu, el gran hàndicap enfront dels Estats Units, ha anat millorant. L’exhibició també: la xarxa de sales i pantalles compromeses amb el cinema europeu ha passat de 50 a prop de 3.000. Els festivals cinematogràfics europeus són de referència, etc.El 2010, la Comissió hi destinà un total de 104,6 milions, dels quals dues terceres parts se les repartiren França (22,8 %), Alemanya (15,8), Regne Unit (7,8), Itàlia (7,2) i Espanya (6,9). Ara també l’acompanya el programa MEDIA Mundus per a la cooperació amb països tercers.

Què passarà després del 2013? El president José Manuel Barroso ho deixà clar a principis d’any: la Comissió Europa es compromet a reforçar-lo en el marc de l’estratègia Creative Europe (2014-2020), de la qual MEDIA i el Programa de Cultura en seran dos pilars fonamentals.

El gran salt que haurà d’afrontar en els pròxims anys l’evolució de l’espai audiovisual europeu es diu digitalització i distribució en línia. En aquest sentit, ara continua oberta una consulta a tots els sectors interessats perquè responguin fins al pròxim 18 de novembre a preguntes crucials formulades en el green paper de la Comissió, publicat el juliol passat. De manera que també els professionals i empresaris catalans dels sectors implicats (sobretot producció, distribució i exhibició) tenen l’oportunitat de fer-se escoltar directament a Brussel.les i preparar-se per a un problemàtic nou model de negoci que passarà forçosament per Internet.

(El Punt Avui, 8-10-2011)