Articles

Publicitat de l’Estat propi

Josep Gifreu

Esquerra Republicana de Catalunya li devem el favor impagable d’haver despenalitzat primer el discurs independentistai d’haver-lo introduït després en l’esfera pública i mediàtica, a Catalunya, als Països Catalans, i al mateix cor del regne d’Espanya i les seves institucions. Durant els últims anys aquest discurs s’ha amplificat, s’ha adaptat a jocs tàctics de partits i entitats, i el més important, s’ha normalitzat com a discurs polític entre la ciutadania catalana. I ara, malgrat el discurs omnipresent sobre les prioritats de la crisi econòmica, les iniciatives de cara a la vindicació de l’Estat propi continuen actives i amb renovades ganes d’originalitat i d’impacte en l’opinió.

Les recents mobilitzacions de caire sobiranista, com el moviment de les consultes populars o la gran manifestació del 10-J de 2010 a Barcelona, van mostrar la força de la societat civil organitzada. Doncs, bé, m’agradaria destacar dues iniciatives recents que, amb més modèstia però amb el mateix entusiasme, pretenen incidir en la promoció de la necessitat d’avançar cap a l’Estat propi.

Una de les grates sorpreses que un bon dia trobaves al teu diari eren dues pàgines d’una publicitat inusual. L’anunciant era en aquest cas el Cercle Català de Negocis (CCN: www.ccncat.cat). Pagava dues pàgines per captar socis tot argumentant coses com aquesta: “Pots continuar volent ignorar la veritat o acceptar que només amb un Estat propi Catalunya serà econòmicament viable”. O com aquesta: “El CCN ha posat sobre la taula l’espoliació fiscal que patim els catalans: 60 milions d’euros diaris, 22.000 milions d’euros anuals, espoli únic al món”. S’autoqualifiquen d’empresaris per l’Estat propi.

L’altra iniciativa té versió només en anglès i va destinada a divulgar la realitat plural de la nació catalana al món. Sota el títol de What Catalans Want, Toni Strubell ha reunit trenta-cinc entrevistes a personalitats significades que exposen la seva visió del procés d’emancipació nacional. De Pujol a Montilla, de Moisès Broggi a Joan Solà, d’Eliseu Climent a Bernard Joan, el resultat és un clam pel reconeixement internacional de la realitat catalana. Podem ser actius en la promoció del llibre acudint a la pàgina web de l’editora (www.cataloniapress.com).

(El Temps, 16-8-2011)