Articles

Avui, la refundació

Josep Gifreu

Catalina Acelasa història del diari Avui condensa una bona síntesi de la transició catalana des del final de la dictadura fins a les portes de la plena emancipació nacional. En el dia d’avui, la capçalera degana de la premsa en català clou la seva crònica dels 35 anys d’aquesta transició i proposa una refundació del seu itinerari gràcies a la fusió amb una altra capçalera de trajectòria similar, El Punt.

L’Avui va gaudir de bona premsa durant els anys posteriors al Sant Jordi de 1976, data de la fundació, i sempre ha exercit una certa influència entre les elits catalanes de la política i la cultura. De fet, la història d’aquests 35 anys a Catalunya no es pot escriure sense acudir a les pàgines del diari, i en part per haver estat l’únic diari d’abast nacional en català. Aquest és un mèrit que posa més en evidència la manca de compromís de les classes dirigents del país, fet que explicaria també perquè l’Avui no ha arribat a ser allò a què podia aspirar des de la fundació: el diari transversal del catalanisme polític i el diari nacional català de referència.

Les operacions de salvació del diari Avui mereixerien una crònica particular, des que Convergència es cregué en el deure d’assegurar la continuïtat del diari, a finals dels 70, fins a la recent compra d’Hermes Comunicacions. Durant els 23 anys de govern de Jordi Pujol, el diari no pogué desprendre’s de la tutela convergent. Això no treu que alguns dels seus diversos directors i molts dels seus periodistes i col.laboradors no maldessin per fer de l’Avui un diari nacional català independent. El primer tripartit hagué d’afrontar el gran dilema: liquidar l’Avui o trobar nou empresari. En trobà dos de solvents, sí, però sense interès objectiu en un projecte periodístic catalanista: ni el grup Godó ni el grup Lara podien sintonitzar per raons òbvies amb la trajectòria del diari. L’acord de salvament in extremis només podia augurar la desnaturalització del diari i la desaparició. Gairebé ho aconseguiren.

La compra de l’Avui el novembre de 2009 pel grup gironí Hermes Comunicacions, editora de El Punt, era una de les poques sortides honorables de supervivència. El grup periodístic de Girona havia demostrat durant trenta anys una gran solvència empresarial junt amb una idea de país i de periodisme molt pròxima a la que havia inspirat l’Avui. Allò que potser no van calcular prou bé els seus directius va ser la magnitud de la doble crisi que ja experimentava la premsa: la derivada de la digitalització i dels nous mitjans en xarxa, que amenaça la supervivència del paper; i la crisi econòmica mundial que s’abraona també sobre la premsa en forma de pèrdua de publicitat i de compradors. En aquestes circumstàncies, la compra de l’Avui era un gest meritori, però temerari. Com han manifestat reiteradament els directius d’Hermes al llarg d’aquests vint mesos, la crisi ha estat molt més severa del que podien sospitar, cosa que els ha obligat a reduccions dràstiques de plantilla i d’activitats fins a la decisió de fusió de les dues capçaleres. Mentrestant i afortunadament per al català, la competència en el mercat s’aguditzava amb l’aparició del nou diari Ara i després amb la versió en català de La Vanguardia.

Estem per tant davant d’una etapa nova en molts sentits per a la premsa en català. Els reptes per a un projecte de refundació conjunta de l’Avui i El Punt són arriscats però potser inevitables i certament apassionants. Si pot resultar per molts de nosaltres dolorós posar fi a una capçalera com l’Avui, volem esperar que això sigui en benefici d’un nou i ambiciós projecte de diari unificat, local i global, en paper i digital. I en definitiva, un projecte de diari capaç de competir en el mercat i d’arribar a ser diari català de referència, mantenint el seu compromís inequívoc amb els valors d’un periodisme independent i de qualitat al servei de la llengua, de la nació i de les llibertats.

(El Punt Avui, 31-7-2011)