Articles

Tots som valencians (indignats)

Josep Gifreu

l nostre president valencià no ens deixa reposar. Francisco Camps se les enginya per convocar-nos, habitants del nord o del sud dels Països Catalans, de llevant o de ponent, a la indignació renovada. Al president valencià del PP li devem un favor: el de fer-nos sentir a tots més valencians que mai. S’ha inventat ara un decret per liquidar el model educatiu vigent al País Valencià durant tota una llarga generació. Un model acceptat i desplegat amb consens social i polític des que les Corts aprovaren el 1983 la limitada Llei d’ús i ensenyament del valencià (LUEV). Aquest model no és com el de Catalunya, on la immersió en català garanteix per a tothom una escolarització preferent en la llengua pròpia del país. Però era – i és -- un model que ofereix una opció real d’escolarització en valencià segons voluntat dels pares. En la gran manifestació de València del 9 de juny pel moviment Escola Valenciana, el seu president, Vicent Moreno, recordava que eren ni més ni menys que 230.000 famílies les que avui havien optat per la línia educativa en valencià. Ara Camps vol imposar per decret un nou model únic sota l’excusa del trilingüisme per minar l’èxit creixent, comprovat i reconegut, del model en valencià. No és que li agradi el trilingüisme, li sobra el català. Les majories absolutes a València i a Mallorca i els pactes electorals a Catalunya donen ales i prepotència a un PP que s’enorgulleix tant de l’anticatalanisme com de preservar la puresa de la “raça” espanyola. Anticatalanisme, xenofòbia i autoritarisme ¿no són branques d’un tronc comú?

Des de Catalunya cal reclamar un posicionament clar i rotund sobre qüestions de país com el model d’escolarització en valencià. I cal demanar-lo en primer lloc a qui pot exercir una influència determinant en el PP com a partit de govern (a l’Estat) i com a interlocutor en alguns pactes de govern (pressupostos de la Generalitat, ajuntament i diputació de Barcelona, ajuntament de Badalona, de Reus, etc.). CiU en efecte és l’únic que pot plantar cara al PP. Seria hora que CiU superés actituds d’inhibició, titllades de “no ingerència”, en afers del País Valencià o de les Illes Balears, que atempten contra la dignitat de la nació (mentre el PP no para d’endegar campanyes i polítiques contra l’articulació de l’espai del català i la normalització de la llengua i la cultura). Més enllà de CiU i dels partits, també la societat civil de Catalunya i sobretot els mestres i els professionals de l’ensenyament han de fer costat a Escola Valenciana i declarar-se valencians indignats contra el decret de Camps sota el lema general: Sí al valencià!

(El Temps, 21-6-2011)