Articles

Tornar a Gombe

Josep Gifreu

Catalina Acelasa doctora Jane Goodall, de 76 anys, passa tres quartes parts de l’any viatjant pel món. Quan se sent estressada, torna a Gombe. Torna als orígens del món que ella ha contribuït a crear des d’aquell indret de la costa est del llac Tanganika, al cor de l’Àfrica. Enmig dels seus amics salvatges, els ximpanzés de Gombe, retroba la pau i reprèn energies per continuar la seva lluita.

A vegades, un documental cinematogràfic actua en l’espectador talment com una epifania, una revelació d’una veritat o d’un nou món fascinant. És quan dius als amics: no us el perdeu. No us perdeu, amics lectors, El viaje de Jane (Jane’s journey ), recentment estrenat a les nostres sales, l’últim que aborda la vida i dedicació de la il.lustre dama. El seu director, el documentalista alemany Lorenz Knauer, ha esperat pacientment vint anys per obtenir el vist-i-plau de la protagonista. Ella és la protagonista, sí, però ella no vol protagonisme. El protagonisme que vol és el de la causa per la qual fa cinquanta anys que es va establir a Àfrica i per la qual en fa vint que va deixar Àfrica.

El més interessant del documental i, òbviament, de la fecunda vida i obra de la dona científica mundialment més coneguda, són els tres girs fonamentals en la seva trajectòria humana, científica i cívica. En plena joventut, als 26 anys, Jane Goodall decideix deixar Anglaterra i viatjar a Gombe, llavors reserva de caça de l’imperi britànic, per investigar el comportament dels ximpanzés sota la tutoria del paleoantropòleg Louis Leaky. El 1964 obté el doctorat d’etiologia per Cambridge. Però no es queda a la metròpoli, sinó que torna a Gombe per desplegar-hi anys d’investigació de camp i construir la seva magna obra sobre la socialització dels nostres antecessors més pròxims en l’escala evolutiva. Convisqué amb ells a la selva, nomenà amb un nom propi cada individu de cada grup, rastrejà els comportaments quasihumans de les famílies, registrà llargues i brutals guerres entre grups, anotà relacions amoroses, compassives i solidàries entre els membres de les famílies.

Els seus primers llibres científics, recollint la investigació de camp, aconseguiren ja els 70 un impacte enorme arreu del món. Contribuí de forma rotunda a canviar la nostra mirada sobre els primats i a denunciar les amenaces que la caça i la deforestació anunciaven sobre la seva supervivència. El seu crit ressonà més enllà de la comunitat científica (avui ja són 35 les tesis doctorals sobre el camp i centenars els articles científics) i molt més enllà de la selva: una desena de films de National Geographic i Animal Planetpublicitaren les seves contribucions, a les quals s’afegiren els 80 les dela zoòloga nordamericana Dian Fossey sobre els goril.les (que donà lloc a la cèlebre pel.lícula Gorilas en la niebla). Des del 1977 fundà l’institut que du el seu nom (Jane Goodall Institut), amb 27 seus arreu del món, per recollir, conservar i impulsar la investigació dels primats en el seu hàbitat.

Però, la científica s’adonà ben aviat que la dedicació a l’estudi dels grans simis era totalment insuficient per assegurar la seva supervivència. I fou llavors que ideà el tercer gir: sortir de Gombe, ja reconvertit en Parc protegit de Tanzània, i endegar una campanya mundial de sensibilització i mobilització a favor de l’equilibri ecològici de l’harmonia entre humans, animals i hàbitats naturals. Era a meitats dels 80. Llavors llançà el projecte educatiu mundial Roots & Shoots (Arrels i Brots), estès avui per més d’un centenar de països, inclòs Catalunya, adreçat especialment als joves i infants. Entreu a la pàgina web i admireu-ne la immensa xarxa de complicitats.

El viaje de Jane, el documental, resumeix admirablement aquest triple viatge vital de la doctora Goodall: de casa al món salvatge, de la curiositat a la sistematització científica i de l’etiologia a l’activisme per fer del planeta un lloc habitable per a tots els éssers vivents, inclosos els grans simis i nosaltres, naturalment.

(El Punt, 28-5-2011)