Articles

La llengua prňpia de les Balears

Josep Gifreu

es últimes notícies sobre la llengua pròpia de les Illes Balears són força esperançadores. Sobretot si tenim en compte la història recent, la imposició de dret i de fet d’un bilingüisme estructural, les ambigüitats de les anteriorspolítiques dels governs del PP i la pressió permanent de fenòmens de gran impacte sociolingüístic a les Illes com el turisme i els mitjans de comunicació espanyols.

En efecte, una de les conclusions significatives de l’enquesta de l’Institut d’Estadística de les Illes Baleras (Ibestat) sobre usos lingüístics, realitzada a principis del 2010 i publicada ara, diu que el català és considerat “llengua pròpia de les Illes” per més de dos terços dels enquestats (65,65%). A Mallorca en concret se supera aquest percentatge i a Menorca arriba al 85 %. Les proporcions de respostes que es pronuncien o bé pel castellà o bé per les dues llengües, són molt inferiors.

Aquests resultats s’obtenen gràcies a la inclusió d’un pregunta intencionada que pressuposa la importància decisiva de la ideologia i les representacions lingüístiques sobre la salut d’una llengua. Així, la unitat del català sembla socialment garantida, malgrat la complexitat de les diverses realitats sociolingüístiques de les Balears.

La lectura global de l’enquesta invita a remarcar alguns elements positius i altres de no tant. Entre els primers, destacaria uns coneixements força elevats de les quatre habilitats bàsiques. Així, la gran majoria dels majors de 16 anys entén el català (85 %), el sap llegir (70,82) i el sap parlar (63,41), mentre que prop de la meitat el sap escriure (47,90). En l’apartat de l’ús, com era de suposar, les xifres favorables cauen i detecten la pressió del castellà, de manera que la mitjana se situa en el 47’5.

També hi ha resultats preocupants. Si es demana la llengua queels usuaris consideren “pròpia”, llavors el català baixa al 36 % i el castellà se situa deu punts per damunt. Si es pregunta per la raons de no parlar català, es detecten respostes molt significatives: per exemple, que un 10 % argumentaque “la gent parla sempre en castellà” o que un 40 % de la franja entre 16 i 35 anys al.lega que “no en sap”. Però allò més inquietant és potser comprovar en la variable d’edat una reculada sostinguda de l’ús del català, que passa d’un 70 % en els majors de 65 anys a un 30 % en la franja dels 16 als 35 anys. Aquí hi ha un greu problema.

Ara vénen eleccions autonòmiques a les Illes i, davant l’amenaça d’una nova majoria absoluta del PP, confiem que la preocupació pel procés de normalització definitiva del català no sigui una qüestió menor.

(El Temps, 29-3-2011)