Articles

Periodisme de nova planta

Josep Gifreu

any 2010 ens deixa una apassionant pregunta per al futur del periodisme. En un món progressivament més complex i opac, més global però més fragmentat, ¿serà l’activitat periodística cosa exclusiva dels seus professionals o bé una activitat cívica derivada del grau de compromís dels ciutadans en el control democràtic i e la moralització de la vida pública? En altres termes, ¿tindrà l’exercici del periodisme una consideració més pròxima a la d’un bé públic com l’educació o la cultura que no pas a la d’un model de negoci?

Diversos fets han reactivat la presa de consciència de la responsabilitat social i moral de la funció del periodisme al servei de la democràcia. Els Estats Units d’Amèrica n’han estat abanderat des de la famosa Primera Esmena. Han estat també pioners en la promoció de l’anomenat periodisme cívic i en la creació d’institucions per al seguiment crític dels mitjans, generalment vinculades a universitats i a fundacions. En aquest sentit, és imprescindible recordar la labor de centres i iniciatives com el Project for Excellence in Journalism (PEJ), el Fairness & Accuracy in Reporting (FAIR), Media Watch, Truthdig o Alternet.org, entre altres.

Durant el 2010 els canvis en el periodisme semblen haver-se desplaçat en dues direccions que reclamen una nova frontera en les relacions convencionals entre les fonts periodístiques i els redactors/relators dels temes d’interès públic. Wikileaks ha qüestionat d’arrel les rutines dels poders (sobretot polític, militar i econòmic) en la seves estratègies de filtració/ocultació de la informació. Una certa filosofia “hacker” sembla haver quedat legitimada per part de grans mitjans de referència internacional des del moment que accepten d’explotar els immensos aqüífers informatius del nou continent Wikileaks. Observem també la consolidació d’iniciatives recents de gran ambició, que apunten cap a un nou periodisme d’investigació, promogut i realitzat per professionals però des de la iniciativa cívica. El cas exemplar en aquest sentit és la plataforma ProPublica, creada el 2008 a Nova York, finançada només amb donacions i dedicada exclusivament a la publicació de reportatges d’investigació (el 2009 en publicà 139), que ofereix a múltiples mitjans. El Pulitzer del 2010 fa honor a la seva credibilitat. Altres iniciatives (com l’espanyola Periodismo Humano) poden anar marcant el camí del nou periodisme entès com a servei públic.

(El Temps, 4-1-2011)