Articles

Quč fan els joves amb la llengua

Josep Gifreu

El català té futur si els joves el parlen. Aquest axioma és difícil de rebatre. Alguns tòpics catastrofistes afirmen que avui la joventut de Catalunya es passa fàcilment al castellà. I que ara l’expansió del castellà comença al pati de l’escola i va fent via després cap al carrer i totes les altres ocupacions d’adolescents i joves fora de les aules. És així de simple? Hi ha manera de saber què passa amb els comportaments i usos lingüístics de la joventut a nivell macrosociològic (i per tant, polític)?

Si hem de fer cas del darrer estudi encarregat i fet públic ara pel govern de la Generalitat, la dinàmica sociolingüística dels joves a Catalunya no sembla tan negativa com aquells tòpics volen fer creure. No és que el panorama dibuixat permeti grans eufòries. El paisatge continua sent el propi del camp de batalla: l’ús i la normalització del català són objecte de combat en tots els fronts. També en el de la joventut i les seves lluites per situar-se en la vida i en la societat dels adults.

L’estudi va de “Llengua i joves. Usos i percepcions lingüístics de la joventut catalana” i, a més de basar-se en les dades de les enquestes disponibles, ha realitzat 25 entrevistes en profunditat i 15 debats de grup amb 102 participants d’entre 16 i 35 anys. Els resultats permeten interpretacions en diferent sentit. Per exemple, la nota de premsa del govern destacava dos punts forts interessants: que la joventut és el sector de població que més incorpora nous parlants al català; i que quatre de cada deu parelles castellanoparlants parlen en català als seus fills. En el mateix sentit positiu, l’estudi diu que el 47,3% dels joves només parlen català als seus fills, mentre que el 28% ho fa només en castellà i l’11% ho fa igual en ambdues llengües. Per contra, el gran problema detectat per l’enquesta d’usos lingüístics de 2003 sobre l’ús del català en el cercle dels amics – només un 19,2% en català i un 22% en ambdues llengües -- continua pesant com una llosa.

I no obstant, aquest estudi apunta una conclusió principal d’alguna manera innovadora i digna de ser examinada amb detenció. El tret característic dels usos lingüístics de la joventut catalana seria l’anomenada hibridació. Com entendre aquest fenomen? En primer lloc, l’estudi suggereix que la dinàmica sociolingüística del jovent sembla desplaçar-se d’una situació de partida on el castellà té un major pes, especialment entre els més petits, cap a una certa adopció del català quan el jove entra en contacte amb dos móns específics: l’educatiu i el laboral. Les noies manifesten una major predisposició a la hibridació. Però en segon lloc, resulta que aquest procés d’hibridació és desigual: mentre que els catalanoparlants fan usos només puntuals del castellà, el col.lectiu dels castellanoparlants tendeixen a desplaçar i fins i tot a invertir la llengua d’origen.

Aquesta dinàmica, que evidentment només pot produir efectes consistents a mig i a llarg termini, es canalitza a través de dues vies decisives: el sistema educatiu mitjà i superior i l’empresa. El paper de les universitats catalanes, optant clarament per la presència majoritària del català en les seves funcions institucionals, és sens dubte determinant. Però, el possible decantament de l’empresa privada catalana per una certa normalització del català com a llengua vehicular explicaria part de la hibridació per exigències laborals i professionals. De fet, el recent estudi d’àmbit europeu sobre el multilingüisme a les empreses, realitzat com a ELAN.cat per a Catalunya amb enquesta a més d’un miler d’empreses, detectava, entre altres, aquesta dada reveladora: el 94,1% declarava usar habitualment el català com a llengua interna de treball (i el castellà, un 87,7%). D’altra banda, les empreses també van incorporant el català a les seves pàgines web (declaren tenir-la en català un 63,5% contra un 85,3% en castellà i un 42,5% en anglès). La coincidència entre els dos estudis sembla clara i esperançadora: a més formació i estatus laboral, més ús del català. Dit en altres termes, la incorporació al món laboral i professional requereix, segons sembla, un cert esforç d’hibridació per part dels castellanoparlants.

El que no aclareix l’estudi sociolingüístic és l’impacte de la nova immigració, sobretot llatinoamericana i castellanoparlant, en relació a les dinàmiques de relació i de percepció lingüístiques entre aquests joves. Uns joves que probablement no tindran gaire oportunitats d’accedir ni a l’educació superior ni a un lloc de treball.

(El Punt, 16-5-2010)