Articles

Egunkaria, víctima política

Josep Gifreu

er què un jutge de l’Audiència Nacional, Juan del Olmo, va arribar a decidir que havia de dinamitar un diari, Euskaldunon Egunkaria, el primer diari en euskera de la democràcia? La resposta a aquesta qüestió no és gens banal. La recent sentència absolutòria a favor dels cinc directius acusats, dictada per la sala penal de la mateixa Audiència, deixa a l’aire la mateixa pregunta. El tancament del diari, dit “cautelar”, ¿va ser realment una decisió presa a partir de la suposada independència judicial en un estat de dret? ¿O bé va ser, ras i curt, una maniobra disuassòria més contra el nacionalisme basc en el context de l’enduriment de la política espanyolista del segon govern d’Aznar?

Tot esperant que es vagin aportant raons i documents per a explicar les bases d’una decisió tan extrema del jutge Del Olmo – dintre un mes sortirà el primer llibre sobre el cas Egunkaria --, és bo d’acudir a les hemeroteques i comprovar com el PP del moment, amb Aznar, Aceves i Rajoy al davant, i tot l’aparell mediàtic afí de Madrid i d’Euskadi, van criminalitzar l’esquerra abertzale. L’acte del jutge Del Olmo, de 25 de febrer de 2003, fet a petició de la fiscal Olga Sánchez, relacionava directament l’entramat del diari amb “el front mediàtic i cultural” de l’estratègia terrorista d’ETA. Els cinc imputats, ara absolts, ho eren pel delicte de pertinença o col.laboració amb ETA. Sobre quines proves o indicis basava el jutge l’acusació? Les tesis de la imputació repetien les del sumari 18/98 sobre l’estructura KAS/Ekin/ETA, confeccionat per la Guardia Civil per al jutge Garzón amb documents confiscats a ETA uns deu anys abans. El sumari s’esgrimí per al tancament d’un altre diari, Egin. Garzón sostenia en el sumari que aquella cúpula controlava tot l’aparell ideològic, organitzatiu i finacer de l’esquerra abertzale. Del Olmo aplicaria les tesis de Garzón al diari Egunkaria i al seu entorn directiu i empresarial.

El parel.lelisme entre idearis i trajectòries dels diaris Egin i Egunkaria sembla força evident.Egin neix el 1977 d’una subscripció popular, és bilingüe, manté una línia editorial pròxima a l’esquerra abertzale, és acusat d’estar al servei d’ETA i finalment és clausurat “cautelarment” el 1998 per Garzón. La resolució absolutòria del Suprem no arribaria fins el 2009, onze anys més tard. Mentrestant, el gener de 1999 el nou diari Gara sortia per substituir el clausurat.

Per la seva banda, el diari Euskaldunon Egunkaria (“el diari dels bascoparlants”) apareixia el 1990, per subscripció popular, monolingüe, amb línia editorial pròxima a l’esquerra abertzale. És clausurat “cautelarment” el 20 de febrer de 2003 pel jutge Del Olmo en plena “campanya aznariana” contra el nacionalisme basc (el 2002 havia fet aprovar la Llei de Partits i el 2003 s’havia il.legalitzat Batasuna). Però, després de la victòria socialista, el 2006 el fiscal aixeca l’acusació contra el diari i els imputats, però és mantinguda per l’acusació popular de les associacions Dignidad y Justicia i Asociación de Víctimas del Terrorismo. Després de la clausura, un nou diari, dirigit pel mateix director, veia la llum: era Berria, monolingüe i abertzale. Avui, Berria és una capçalera d’èxit, com ho és Gara.

La sentència ha estat demolidora per a la suposada independència judicial i per la instrucció del jutge Del Olmo. Diu: les acusacions no han provat la més mínima relació dels processats amb ETA. Diu: la suspensió provisional d’un diari no té cobertura constitucional. Doncs, sí que l’ha feta bona la justícia espanyola durant anys i panys de persecució de diaris i d’entremats ideològics de la cultura basca! Ara el col.legi d’advocats de Viscaia recorda que ja va advertir el 2003 en un comunicat que el tancament del diari era una mesura “il.legítima, inconstitucional, injusta, arbitrària, desproporcionada i greument lesiva”.

Vist amb la perspectiva de La pelota vasca, per exemple, és evident – i desitjable – que aquesta sentència tanqui definitivament una etapa marcada per una gran ofensiva del nacionalisme espanyol contra el nacionalisme basc, d’esquerres i de dretes. Potser ara que el PSOE ha aconseguit d’imposar un “govern de concentració espanyolista” a Vitòria, un cop prohibit tot possible referèndum sobre “Plans Ibarretxe” i erradicada la representació política de l’esquerra abertzale, ara podrà pacificar aquell país indomable i permetre un cert desplegament de la llengua i la cultura en la reserva basca. Ah, i una certa llibertat de premsa.

(El Punt, 18-4-2010)