Articles

La xarxa sobirana

Josep Gifreu

s senzillament fantàstic de comprovar com els que lluitem per la noble causa de la independència del nostre país tenim a disposició una parcel.la no gens menyspreable de la xarxa d’Internet. Dintre un mes, el 25 d’abril, tindrà lloc la tercera jornada de consultes populars per la independència de Catalunya. Aquest sorprenent moviment en marxa, promogut, gestionat i celebrat des de la societat civil catalana, amb el suport explícit de molts ajuntaments, però amb escassa complicitat dels partits polítics afins i amb la sorna o el silenci dels grans mitjans de comunicació ¿hauria estat possible sense disposar d’una xarxa al ciberespai?

Inspeccionant l’explotació dels diferents recursos d’Internet al servei de la mobilització, hi podem detectar una àmplia i sàvia utilització popular especialment dels recursos amb imatge i vídeo. El punt de partida de l’exploració que proposo (feta a meitats de març) és començar per YouTube, continuar per Google i recordar alguns altres indrets. Si activem el buscador de YouTube amb la demanda “*decideix”, trobarem unes cinc-centes entrades, la majoria de les quals són vídeos relatius a les consultes penjats ja abans de la primera, la del 13 de desembre. Des de la formació de les comissions ciutadanes a cada població, a la realització de mítings, reunions, entrevistes, espots de promoció, difusió de cartells i resultats de les consultes, tot es pot penjar i es pot trobar i reproduir a plaer en aquesta xarxa. Basta una mínima infraestructura de producció, de realització i de gestió de les imatges. La qualitat no importa, importa ser-hi.

L’exploració pot continuar a través del buscador Google i clicar la mateixa demanda “*decideix”. L’espectacle és enlluernador: prop de vuit milions d’entrades fan referència al moviment per les consultes. La primera entrada havia de ser òbviament la dedicada a Osona: “Osona decideix” registra unes 160.000 entrades. La segona és “Girona decideix”, amb unes 800.000. Sorprèn que la següent, “Barcelona decideix”, només tingui unes 52.000 entrades: la raó és que la comissió fundacional es va constituir aquest 23 de gener i ara es troba en procés d’extensió a cada districte. D’altra banda, els altres indrets de la xarxa col.laboren cada un a la seva manera a la causa mobilitzadora. A part de l’interès de les xarxes socials a Internet, convé valorar cada dia més el paper dels nous mitjans digitals, siguin els publicats només a la xarxa (alguns dels quals mantenen actituds de plena sintonia amb les consultes) o els de doble versió en paper i en xarxa (com El Punt o l’ Avui).

Com intento argumentar, Internet està oferint als moviments d’autoorganització ciutadana per la independència una plataforma mediàtica única, impensable fa uns pocs anys. El temps jutjarà sobre la seva eficàcia. Però no cal esperar percomençar a valorar molt positivament la seva contribució, sobretot per una raó molt simple: la independència de la xarxa respecte als poders convencionals de l’Estat (governs, parlaments, judicatura i partits) i del poder mediàtic (grups de comunicació, anunciants, professionals, etc.). Els diferents recursos de la xarxa són utilitzats com si fos una plataforma unitària de comunicació i d’intercomunicació entre els agents mobilitzadors i mobilitzats. Es fan evidents a l’observador les funcions clàssiques d’una plataforma de comunicació massiva: eina de debat social i polític per formar opinió i crear agenda pública; eina d’organització de les bases del moviment, d’articulació a cada municipi i de gestió de les consultes; i funció general d’”agitprop” al més pur estil leninista en el doble sentit de fer campanya i d’estendre el moviment.

De tota manera seria il.lús pensar que l’explotació de la plataforma d’Internet per una causa general com aquesta apareix un bon dia del nores. L’admiració per la disponibilitat de la xarxa amb vista a la mobilització ciutadana obliga a baixar la mirada a terra, a la societat civil ciutadana, als centenars de líders d’opinió, als milers de socis d’entitats del país, i potser també a tants militants desencantats dels partits afins, on podem detectar la lenta conformació d’una àmplia minoria independentista que aspira a ser algun dia majoria. En aquest camí sense retorn, quan les enquestes de Catalunya i d’Espanya detecten ja una majoria disposada a acceptar l’autodeterminació, haurem d’agrair a la xarxa sobirana d’Internet la seva contribució única, la negada habitualment pels grans mitjans de comunicació.

(El Punt, 18-3-2010)