Articles

Els secrets de Wikileaks

Josep Gifreu

ulian Assange, fundador, ideòleg i cara visible de WikiLeaks.org, és ferm candidat a ser nomenat l’home de l’any pel setmanari Time. Aquest australià, domiciliat al Regne Unit, se situa a l’ull d’una revolució de l’ordre informatiu mundial, que ningú sap avui exactament fins on pot arribar. Les convencions habituals sobre relacions entre governs, diplomàcia, secret militar, filtracions polítiques, informació confidencial o periodisme polític, estan trontollant per obra i gràcia de les monumentals filtracions de documents secrets o classificats dels Estats Units d’Amèrica per part de WikiLeaks. Aquesta marca de web ressona avui per tot el món: com una amenaça pels poders constituïts, com una qüestió incòmoda per a la professió periodística o com una llum d’esperança per a molts sectors crítics o marginats del gran sistema del consens polític i econòmic global.

Què és WikiLeaks? Molt senzill: és una jove organització civil sense ànim de lucre que viu del secret perquè defensa a ultrança el dret a la llibertat d’expressió i d’informació tal com és recollit en l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans. Així ho expressa la seva pàgina oficial a Internet, que tothom pot consultar (i encara que aquests dies s’han perseguit i tancat algunes webs, l’organització disposa d’alternatives com: wikileaks.dd19.de, o wikileaks.ch, entre altres). Durant els seus quatre anys de vida i miracles, ja ha posat al descobert més filtracions que tota la premsa mundial plegada.

Però, ha estat justament aquest darrers mesos quan la seva singular guerra ha obtingut una victòria decisiva: a juliol i a octubre filtrava més de 500.000 documents secrets o classificats sobre les guerres d’Iraq i d’Afganistan, on es denunciaven tortures i assassinats de 15.000 civils a l’Iraq i 20.000 morts afganesos, entre altres barbaritats. I ara, a finals de novembre, revelava més de 250.000 cables de la diplomàcia del Departament d’Estat, amb la qual operació el poderós ministeri comandat per Hillary Clinton quedava despullat i a la vista del públic mundial.

Ara bé, aquest seguit de filtracions espectaculars i desestabilitzadors a parer dels líders americans, només sembla ser la punta de l’iceberg. En els pròxims mesos, quan Wikileaks hagi reunit suficients recursos per processar els materials corresponents, pot desencadenar un nou tifó atacant un sector crucial, la banca. Així ho ha declarat Assange.

En efecte, en una imprescindible entrevista concedida el 30 de novembre a Richard Stengel, editor en cap del setmanari Time, Julian Assange dóna la cara davant les preguntes incisives sobre els grans temes que s’han suscitat respecte de l’escàndol de Wikileaks. Precisa que sobre la banca disposen de més de 10.000 documents a l’espera de processar i publicar. I afegeix que tenen centenars de documents sobre multinacionals, que esperen també el seu torn. I que no renuncien a deixar els Estats Units per passar a altres països, com per exemple Xina.

Per tant, res de bromes. Darrera d’aquest rostre pàl.lid i de pèl ros hi ha una voluntat d’acer per continuar la guerra contra el secret i fer el món més transparent. Però, el seu objectiu no és aconseguir una societat transparent, com diu en l’entrevista, sinó “aconseguir una societat més justa”.

De moment, el terratrèmol de Wikileaks ha posat en alerta tres tipus d’institucions. En primer lloc, els governs: tant els secrets militars com les operacions d’espionatge camuflades de diplomàcia o les piles de documents classificats, semblen altament vulnerables. En segon lloc, les organitzacions de tota mena, sobretot les que tenen més interessos ocults o activitats no transparents.

I en tercer lloc, els mitjans de comunicació: ¿no queden abocats a una funció subsidiària com a narradors (storytellers) o comentaristes de les filtracions? En aquesta última onada, la cadena de la informació és diàfana: Assange arriba a uns acords (econòmics també, per suposat) amb cinc periòdics de referència (Der Spiegel, The Guardian, Le Monde, El País i The Ney York Times), els quals van publicant les filtracions, i tot el sistema informatiu mundial es presta a la difusió.

Assange és conscient del poder del seu dispositiu a la xarxa i sap explotar la ressonància mundial combinada entre el periodisme convencional i la col.laboració dels blogs i de les xarxes socials d’Internet. I els seus arxius, secrets evidentment, van augmentant cada dia. La revolució tot just comença.

(Avui, 11-12-2010)