Articles

La consagració d’Artur Mas

Josep Gifreu

vui, 28-N, culminarà la coronació. Tota la campanya ha servit als propòsits de consagrar finalment la figura del nou líder del postpujolisme, Artur Mas. A la tercera, la vençuda. Els estrategs de CiU han arraconat la vella màscara d’Artur amb l’ajut de Pilar Rahola i li han dissenyat la nova per esdevenir futur president de Catalunya. Amb el descrèdit del Tripartit i les enquestes favorables, CiU ha desplegat una campanya eminentment presidencialista, centrada en la figura única de Mas (ni Pujol li ha restat focus). El rostre afable, serè, somrient, ingenu, del líder ha ocupat tots els llocs (i els tòpics) de la visibilitat. Els altres líders s’han fet visibles sota la seva llum: per atacar-lo, per seduir-lo, per disputar-li espai. Mas s’ha presentat sol en el circ, fent bona la dita que nosaltres, els catalans, ens hem de defensar sols. Les formacions espanyolistes no han parat d’importar gladiadors de fora (Zapatero, Rajoy, González, Rubalcaba, Aguirre, Jáuregui...). No han escatimat fins i tot vídeos porno, ocurrències friquis o videojocs xenòfobs per desprestigiar la campanya catalana i proporcionar carnassa a Youtube. I al final, ni la paròdia del “cara a cara” reclamat in extremis per un Montilla desesperat, aconseguí d’esborrar el somriure i el fair play del nou rei Artur. Els temes de la campanya? Els ja sabuts. Però, el tacticisme, l’oportunisme, la diatriba, l’autoparòdia, han regit l’intercanvi. Avui arriba l’hora de veritat de Mas per refer un cert consens i, com prometia, aixecar Catalunya. Sense retòrica. Amb qui?

(Avui, 28-11-2010)