Articles

Quan el periodisme català és notícia

Josep Gifreu

l periodisme català està de festa. I per partida doble. Quan la premsa diària sembla anar de baixa i la crisi econòmica afecta de ple als seus professionals, un grup d’optimistes es posen a preparar un nou diari. La seva campanya de promoció comença a fer forat en l’opinió pública i en les xarxes socials (a 31 d’octubre tenien ja més de 21.000 seguidors a Facebook). Tots ja sabem que el nou diari català es dirà ARA i que sortirà justament el dia més electoral imés esperat d’aquest any, el 28-N. Per què han programat el naixement per al dia de les eleccions al Parlament de Catalunya? Potser per deixar clar que el nou diari aposta decididament pel futur del país, més que per plorar el passat, i per un nou periodisme català desacomplexat, lliure de les servituds d’etapes anteriors. Aquest esperit transpira a través dels anuncis i de les presentacions – una trentena a pobles i ciutats, la de Barcelona feta el 4 al Palau de la Música – i del tarannà dels promotors (Cultura 03), dels professionals mediàtics accionistes (Toni Soler, Antoni Bassas, Albert Om, Xavier Bosch) i dels empresaris compromesos amb la iniciativa, especialment Fundació Carulla, Grup Focus i Ferran Rodés, del grup Havas. En realitat, des d’aquell llunyà 1998, en què El Periódico llançà la versió en català, el català a la premsa diària s’havia mantingut greument estancat. Alguns diuen que el sol anunci del nou diari ja ha guanyat una batalla: la de ferimminent la versió en català de la impassible La Vanguardia.

Però el periodisme català té un altra festa a celebrar: és el desè aniversari de la primera i única agència de notícies, l’Agència Catalana de Notícies (ACN). Amb deu anys, l’ACN no sols està demostrant la seva maduresa en el mercat català de notícies – ha passat en dos anys de 57 a 90 treballadors en plantilla --, sinó que acaba de fer un salt de gegant amb una edició en anglès sota la denominació de Catalan News Agency (ACN). Amb informacions procedents de Catalunya, del País Valencià i de les Balears, l’agència esdevé una de les escasses eines d’articulació del periodisme a l’espai del català. I l’aposta per la seva presència internacional ja ha obtingut el reconeixement de les grans agències europees amb les quals manté acords d’intercanvi (la britànica Reuters, l’alemanya DPA, France Presse, l’italiana ANSA o EFE). Nascuda a Girona fa deu anys per impuls de CiU, potenciada després pels governs del tripartit, aquesta agència de titularitat pública està en condicions de subministrar informació de Catalunya i els Països Catalans al món, i del món a casa.

(El Temps, 9-11-2010)