Articles

Premsa contra partits?

Josep Gifreu

a campanya electoral ha començat i el quart poder es torna a revelar contra els partits polítics. El greu conflicte entre periodistes i polítics entorn de la informació electoral en campanya no sols no s’ha atenuat, sinó que pren ara les dimensions d’una protesta civil. S’ha dit que la democràcia és l’únic règim que necessita la comunicació pública. De fet, totes les constitucions democràtiques i la doctrina europea reconeixen i protegeixen la llibertat d’informació dels mitjans de comunicació com a garantia de pluralisme polític.

Doncs, a l’Estat espanyol la prioritat sembla una altra: com els partits protegeixen la seva quota de cobertura prescindint dels criteris professionals que el periodisme té establerts. Només passa a l’Estat espanyol: els partits imposen una determinada distribució del temps de la informació en els mitjans públics per a les seves candidatures (i cap altra), i ho fan avalats per la Junta Electoral Central (JEC). Són els anomenats blocs electorals, o blocs de minutatge diari d’acord amb la representació parlamentària obtinguda en les eleccions anteriors, i amb un ordre i proporció fixats pel Consell de Govern de l’ens responsable (a Catalunya la CCMA).

La rebel.lió contra els blocs començà als mitjans públics de la CCMA (abans CCRTV) en les eleccions catalanes de 1996, impulsada pel Sindicat de Periodistes de Catalunya, i a partir de les de 2003 la protesta s’ha anat repetint a través de diverses accions. A la protesta s’adheriren a més dels comitès d’empresa dels mitjans públics de la CCMA, de RTVE i de BTV, els col.legis professionals de periodistes de Catalunya (CPC) i de Galícia (CPXG) i la Asociación de la Prensa de Madrid. Aquests òrgans col.legiats van presentar un recurs al Suprem contra les decisions de la JEC relatives a la cobertura informativa de les Generals del 9-M de 2008, i fou desestimat. Ara el recurs està al Constitucional. Per això, la CCMA al.lega que, mentrestant, s’ha de complir la llei. Quina llei?

Aquí hi ha el nus gordià del conflicte: no hi ha cap llei electoral que imposi una regulació sobre cobertura informativa durant la campanya. L’actual llei espanyola, la LOREG, només diu tres coses al respecte: que els mitjans públics han de respectar el pluralisme polític i social i actuar amb neutralitat informativa (art 66); que les seves decisions es poden recórrer davant la JEC (art 66); i que correspon a la JEC la distribució dels espais gratuïts de propaganda (art 67). ¿Com s’ha arribat a convertir la JEC en instància reguladora de la cobertura informativa, aplicant a la informació les atribucions previstes per a la propaganda?

Curiosament, l’origen se situa el 1989 quan els partits de l’oposició de Madrid acudiren a la JEC per garantir una distribució proporcional a RTVE contra l’abús reiterat del govern del PSOE en els canals públics estatals. L’evolució i l’explicació d’aquest règim partitocràtic d’imposició a través de la JEC del criteri de proporcionalitat (com a substitució dels de pluralisme i neutralitat) han estat estudiades en detall en un article imprescindible de Quaderns del CAC (Número 34: N. Almiron, P. Santcovsky, M. Capurro, “Els blocs electorals als mitjans públics de l’Estat espanyol: una excepció a Europa”).

Ara, la protesta avança posicions. Aquests dies hem assistit a dos cops d’efecte importants. D’una banda, el Consell assessor de la CCMA, que representa la societat civil, ha pres un acord absolutament en contra dels blocs. De l’altra, el Col.legi de Periodistes ha pres la iniciativa d’impulsar un manifest molt dur contra els blocs, que va presentar al Col.legi d’Advocats, i al qual s’han adherit institucions, comitès professionals de mitjans, algun polític i centenars de professionals, intel.lectuals i artistes.

I molts ens preguntem: no s’està convertint la campanya en un “estat d’excepció” de la informació electoralment rellevant? O bé: no assimilen JEC i partits la informació a una altra forma de propaganda? Però els principals partits de l’Estat no en tenen prou: ara preparen acords per estendre els blocs també als mitjans privats, inclosa la premsa escrita. Per què no? No seria raonable d’imposar un cert respecte al pluralisme als mitjans privats? Però, als públics, el que se’ls ha d’exigir és un bon servei a la causa de la lliure informació i del pluralisme. Així doncs, és la premsa la que va en contra dels partits? O són els partits que no es refien de la premsa ni dels mitjans públics?

(Avui, 16-10-2010)