Articles

L’esperit de l’Avui

Josep Gifreu

n matèria de premsa, vam tancar l’any amb una notícia tan inesperada com positiva: la compra de la històrica capçalera de l’Avui per Hermes Comunicacions, de Girona, l’editora del diari El Punt. Podem encarar, doncs, el nou any amb una esperança, la de recuperar de l’agonia el diari que fou en la Transició emblema del clam popular per la normalització de la llengua i pel restabliment de les llibertats nacionals.

La importància de l’operació empresarial endegada pels directius d’Hermes s’ha de situar en les seves justes coordenades. Contra el que calia esperar en aquell llunyà 1976, la premsa diària està encara lluny d’haver aconseguit uns nivells satisfactoris de normalització. De fet, després de l’edició bilingüe de El Periódico (1998), no hi ha hagut avenços significatius, si no és en la premsa digital. El diari Avui ha navegat sempre sota l’espasa de Dàmocles del tancament per la incapacitat d’encertar un model de negoci propi en el difícil mercat de la premsa diària. La darrera etapa ha estat especialment erràtica per causa d’una aliança en la propietat que forçà el primer Tripartit: al preu d’evitar-ne el tancament, se’l confià a dues empreses – Godó i Planeta -- ben poc interessades en un producte com l’Avui.

En l’àrid desert dels grups de comunicació en català, Hermes s’ha erigit com una sòlida aposta per la premsa escrita, amb una presència molt arrelada a tot el territori, que ara ha estès a Internet (per exemple, disposa de 1.714 edicions locals d’ Elpunt.cat). Amb la compra de l’Avui, l’equip director pretén consolidar el que és ja el primer grup català editor de premsa (escrita i digital): té una difusió conjunta d’uns 54.000 exemplars diaris i més de 600.000 usuaris únics (dels quals, uns 380.000 corresponen a Avui.cat).

Després de la compra, El Punt explicava en l’editorial que era una “aposta estratègica i de futur”, tot sumant dos projectes diferents però que tenen en comú “la voluntat de fer un periodisme independent, compromès amb el país, fet i pensat en la nostra llengua i amb els referents que ens són propis”. Crec que no es podia invocar millor l’esperit fundacional d’aquell Avui que fou tan anhelat i que massa aviat anà perdent ales pel camí: perdé la independència, s’identificà sovint amb una opció política, jugà a una certa “lotització” en l’atenció als partits i abandonà la cobertura informativa de tots els Països Catalans. Els nous amos del diari prometen tornar a l’Avui una mirada políticament independent, compromesa amb el país i amb l’ambició de fer-ne un mitjà informatiu de referència. Any Nou, Avui nou!

(El Temps, 5-1-2010)